Durant les darreres setmanes, diverses institucions públiques han modificat la seva interpretació sobre el concepte de gran tenidor d’habitatge, generant una notable inseguretat jurídica tant entre els professionals del sector com entre els propietaris particulars.
El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL) ha alertat recentment d’aquests canvis, que afecten la informació publicada per la Secretaria d’Habitatge del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.
Fins fa poc, el web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya incloïa un apartat de preguntes freqüents on es responia expressament a la qüestió “Què s’entén per gran tenidor?”. Aquest espai intentava donar resposta a molts dels buits i imprecisions que la llei no resol i que tanta inseguretat jurídica estan generant en el dia a dia dels operadors immobiliaris. Hi apareixien, entre d’altres, els criteris següents:
- No s’havia de tenir en compte l’habitatge habitual del propietari a l’hora de calcular si era o no gran tenidor.
- No se sumaven els habitatges situats en zones tensionades diferents.
Tanmateix, aquest apartat ha desaparegut recentment, deixant com a única referència la informació disponible a les “Preguntes freqüents sobre el límit de preus de lloguer d’habitatge”, les quals també han patit modificacions significatives.
Si vols consultar la relació completa de criteris que s’aplicaven anteriorment, ho pots fer al nostre article sobre el Registre obligatori de grans tenidors d’habitatge a Catalunya.
Segons la informació actualment accessible, els únics criteris destacats que continuen publicats són els següents:
- Actualització de la renda: per determinar la renda d’un nou contracte de lloguer, cal actualitzar la renda del contracte anterior segons la clàusula d’actualització i la normativa aplicable. És necessari tenir en compte les limitacions extraordinàries d’actualització anual previstes al Reial decret llei 6/2022 i les seves pròrrogues per als anys 2023 i 2024.
- Repercussió de taxes i tributs: es manté el criteri que es poden repercutir si no estaven inclosos en el contracte anterior.
- Titularitats compartides: en comunitats de béns o titularitats compartides on un dels cotitulars sigui gran tenidor i els altres no, preval aquesta condició, i l’immoble queda subjecte al règim jurídic corresponent.
- Edificis sense divisió horitzontal: es comptabilitzen totes les unitats destinades a ús residencial en què estigui físicament dividit l’edifici, estiguin o no inscrites individualment al Registre de la Propietat.
Aquests matisos tenen un efecte directe en la pràctica diària dels propietaris de pisos de lloguer, especialment pel que fa al preu, les condicions del contracte i les limitacions aplicables.
La desaparició sobtada dels criteris i la manca de claredat en la seva interpretació ha tornat a generar una inseguretat jurídica significativa, tant per als professionals com per a la ciutadania.
La falta d’estabilitat normativa dificulta la gestió dels contractes de lloguer i la presa de decisions per part dels propietaris, que poden incórrer en incompliments sense ser-ne conscients.
La importància de l’assessorament professional
En un context normatiu tan canviant, comptar amb el suport d’un administrador de finques col·legiat és essencial per actuar amb garanties.
Des de Finques Hereu, continuem fent un seguiment actiu de l’evolució dels criteris aplicats per l’Administració i mantenim informats els nostres clients de qualsevol novetat o aclariment que es publiqui en relació amb la definició i els efectes jurídics del concepte de gran tenidor.
Administrador de Fincas, API y Mediador de seguros, con más 15 años de experiencia en el sector inmobiliario.